Salut, cos i ment

La fibromiàlgia i la fatiga crònica, dues malalties d'origen desconegut

La fibromiàlgia i el Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) són dues malalties que no es diagnostiquen amb facilitat. Avui dia no existeixen proves concretes que determinin aquestes patologies i poden passar mesos i mesos abans que el pacient sàpiga què li està provocant aquell fort dolor continuat (fibromiàlgia) o aquell cansament agut i perllongat (SFC). El doctor Lluís Rosselló, metge reumatòleg i coordinador de la unitat de fibromiàlgia i SFC de l'Hospital de Santa Maria de Lleida; la fisioterapeuta Carme Campoy; i Maite Montañés, afectada i vicepresidenta de FibroLleida, van ser els encarregats de dur a terme les xerrades que es van fer a Torres de Segre, a Alcarràs, a Gimenells i a Alcanó.

El doctor Rosselló va explicar a la revista Altanto!! que actualment hi ha unes 6.000 dones a la província de Lleida que pateixen fibromiàlgia. Pel que fa a aquesta malaltia, es diagnostica quan es compleixen tres criteris: dolor generalitzat de més de 6 mesos, punts concrets de dolor (de 18 se'n han de complir almenys 11 en tot el cos) i no tenir cap altra malaltia amb símptomes similars. A més a més, s'ha d'acompanyar amb una analítica, radiologia i altres proves d'imatge. Pel que fa al tractament, es combina el farmacològic (antiàlgics, antidepressius, ajudants del son, relaxants...) amb no farmacològics (rehabilitació, fisioteràpia, ioga, taixí...). D'altra banda, el SFC es diagnostica amb una multitud de criteris.

Les causes d'aquestes patologies són desconegudes i existeixen diverses teories: component genètic, infeccions víriques, trastorns hormonals i també alteracions neurològiques. Malauradament són malalties que no es curen.

Aproximadament un any és el que va tardar la Maite Montañés a saber que patia de fibromiàlgia. El dolor li va començar a l'esquena i cervicals i va passar per traumatòlegs, psiquiatres, neoròlegs...fins que va arribar al reumatòleg. Va haver de deixar la seva feina i ara és professora de taixí. Ella aconsella prendre-s'ho amb paciència i a aprendre a modificar alguns hàbits. Al preguntar-li quin és el dolor que sent ella va respondre "és com si tinguéssim sempre la grip".