Bústia de l'Altanto!!

Creus que darrerament ha augmentat la corrupció política?

Vots: 100



Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
Agenda cultural del Baix Segrià
  • AVUI:
  • DEMÀ:
Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
El Temps
Avui
Temperatura: ºC
Humetat: %
ºC
ºC
Sortida de Sol:
Posta de Sol:
Demà
Màxima: ºC
Mínima: ºC
Bústia de l'Altanto!!

Tens alguna cosa a dir?

Queixes, suggerències, observacions, coses interessants, ... La bústia de l'Altanto!! t'escolta

Nom:
E-mail:
Comentari:
Suma( 5 + 2 )
B�stia de l'Altanto!! - Sugger�ncies i altres

Entrevista

Enrere

Creixell espilla, galerista i comissària

'L'art és una emoció que articula la meva vida. En realitat tot gira entorn a l'art'

3 fotos

Creixell Espilla Gilart, alcarrassina nascuda a Lleida l'any 1978, és galerista i comissària d'art contemporani a Berlín, on resideix des de fa més de 10 anys. Quan tenia 22 anys va decidir anar a la capital alemanya per acabar l'últim any d'història de l'art amb una beca Erasmus. Allà assegura que va quedar eclipsada de la ciutat, on l'art està per totes bandes, i va decidir quedar-s'hi.

Des de fa 4 anys que disposa i es dedica a la seva pròpia galeria, el Vierter Stock Galerie -El quart pis- i recentment ha estat coorganitzant l'exposició a l'ambaixada espanyola a Berlín Destino:Berlin. També ha fet de show manager a la fira Preview Berlin, una de les principals fires d'art contemporani del país. Amb un accent entre alcarrassí i berlinès, assegura que la seva vida s'ha organitzat a través de l'art, una passió que ja duia dins seu de ben petita.

- Què et va portar a Berlín?
Vaig anar-hi per acabar l'últim any d'història de l'art i per veure les col·leccions que tenen als museus. Per mi era la manera de veure totes les pintures i obres d'art que ens ensenyaven a classe, perquè a Berlín estan totes concentrades. A més, hi deu haver unes 400 galeries, mentre que a Barcelona n'hi ha unes 20. Tu vas pel carrer i veus que hi ha una galeria aquí, una allà...hi ha com un estímul per la producció artística i això és també el que em va captivar.

- Fa més de 10 anys que vius a Berlín. Què trobes a faltar d'aquí?
Vaig arribar a Berlín l'1 de març del 2001. Trobo a faltar molt el menjar, poder parlar alcarrassí, perquè clar, sí que hi ha molts catalans i fins i tot lleidatans, però trobo a faltar parlar d'Alcarràs. I el sol. Tres coses: el menjar, la llengua i el sol.

- Què és per tu l'art? Quin paper juga a la teva vida?
És molt difícil dir-ho perquè és la meva vida. No juga un paper, la meva vida s'ha organitzat a partir d'això. Per mi és inspiració, t'ajuda a comprendre el món, t'ajuda a tenir empatia cap a altres persones, a saber el que t'agrada i el que no. No perquè un digui "oh quin quadre més guapo, val 50 milions de peles", t'ha d'agradar. Per mi és una emoció i aquesta emoció és la que articula la meva vida perquè realment tot gira entorn a això. 

- Quan vas decidir que et dedicaries a l'art?
Jo això ja ho tenia de petita. Jugava amb catàlegs a casa i feia exposicions al menjador. Ha format part sempre de la meva vida, explico com veig el món a través de les imatges dels altres. No faig les meves pròpies imatges perquè sóc una artista pèssima, ja ho vaig veure al col·legi. Sóc una artista frustrada i per això em vaig fer galerista [se'n riu]. 

- També tens la teva pròpia galeria d'art, Vierter Stock Galerie (El quart pis).
Encara no és una galeria en el terme de mercat de l'art, és una sala de projectes. Nosaltres encara no hem arribat al nivell de galeria exclusiva, però estem treballant en dues maneres. A la sala de projectes hi pot viure una persona, com a màxim dues i d'un a tres mesos. La condició és que han de crear una obra nova mentre estiguin vivint allà. Aquest obra es presenta en exclusiva a El quart pis. Fa cosa d'un any i mig que estem començant a treballar com a galeria. Això vol dir que seguim fent els projectes, convidem a artistes a que vinguin a Berlín, però durant aquests 4 anys hem fet també el nostre programa.
De jove has de treballar i arribar als límits de la teva capacitat. "Qui de jove no treballa, de gran dorm a la palla". 

- Creus que hagués estat possible dur a terme la mateixa trajectòria professional a Catalunya o a Espanya?
És una mica difícil. Perquè només és Madrid o Barcelona i ni aquestes dues capitals tenen la xarxa de galeries i de centres d'art i de sales de projectes que hi pot haver a Berlín. D'altra banda, el català, l'espanyol i l'alemany són caràcters molt diferents. Tu vas a una galeria d'art jove i la gent no té por d'entrar, la gent no van mudats, perquè realment als alemanys no els importa com vas vestit. Pots ser un galerista molt fort i gastar-te tots els diners en comprar art i anar vestit de l'H&M. A més, aquí no tenim la cultura de comprar art per donar suport a un artista perquè continuï amb la seva obra. A Alemanya no només els milionaris compren art, això és un mite també. Tu quan compres art, molta gent pensa que el compra perquè fa una inversió perquè d'aquí 5 anys es revalorarà. No. Tu quan compres art compres un suport. Tu estàs donant suport a aquell artista perquè has vist la peça, t'ha agradat, i si està dins el teu pressupost la compraràs. Comprar art no et garanteix que els teus diners es revalorin. Ara, si tu el compres perquè t'agrada, t'acompanyarà tota la vida. Quan un dibuix o una pintura t'agrada, per molts anys que la tinguis penjada a casa, cada cop que la veuràs hi veuràs algo nou. I per mi això és art.

- Quins consells donaries a un alcarrassí que com tu vol dedicar-se al món de l'art?
Que s'ho pensi molt bé i moltíssimes vegades [se'n riu]. Primer si realment és allò el que vol perquè té a veure amb passió, no amb ganes de fer-se ric molt depressa, perquè això és impossible. És com una persona que vol ser capellà, que ho sap des de petit. Qui es vulgui dedicar a comercialitzar art ho sap des que té ús de raó. Has de tenir molta passió, molta paciència i sobretot no abandonar mai. El cervell no te l'has d'escoltar gaire, ha de ser un equilibri entre la raó i el cor. Jo sempre dic que escolto la meva panxa. Quan em poso davant d'una obra i em començo a posar nerviosa penso "això ha de ser meu". Jo, el consell que donaria, i ja no només en el món de l'art, és ‘segueix el que tu trobes per correcte i no et deixis influenciar pels altres, perquè només així arribes a ser feliç amb tu mateix'. Ara, ser feliç amb tu mateix no vol dir que tinguis èxit econòmic, però bueno, qui vol ser el més ric del cementiri? Jo, no. 


www.vierterstock-berlin.com

 

 


Data de Publicació 21 Agost de 2011
Comentari Article0 comentaris    Imprimir Articleimprimir
Més notícies sobre " Alcarràs , art "

** L'Altanto!! no es fa responsable de les opinions que puguin manifestar els usuaris.