Bústia de l'Altanto!!

Creus que darrerament ha augmentat la corrupció política?

Vots: 100



Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
Agenda cultural del Baix Segrià
  • AVUI:
  • DEMÀ:
Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
El Temps
Avui
Temperatura: ºC
Humetat: %
ºC
ºC
Sortida de Sol:
Posta de Sol:
Demà
Màxima: ºC
Mínima: ºC
Bústia de l'Altanto!!

Tens alguna cosa a dir?

Queixes, suggerències, observacions, coses interessants, ... La bústia de l'Altanto!! t'escolta

Nom:
E-mail:
Comentari:
Suma( 4 + 5 )
B�stia de l'Altanto!! - Sugger�ncies i altres

Digues la teva!

Enrere

Una història inventada... o no

1 fotos

Ja fa molt de temps que tinc ganes d'explicar-vos el que en direm una història inventada. Però per ser-ho ha de voler dir que no és, és a dir que en algun moment, ha estat o serà real. Aquest relat parteix de la ínfima possibilitat que un dia, jo decidís anar a viure a la ciutat. Suposo que qui em llegeixi entendrà que, dient això, hem considero una persona orgullosament satisfeta de ser i viure al món rural.

Doncs això, feu-vos compte que ja estic vivint a la ciutat. Com que no conec gens ni mica els costums d'aquesta urbs, ni els seus carrers, ni les seves places, ni la seva gent, començo un passeig com si fos una "professó dels passos perduts". Potser, aquesta expressió reflecteix massa el meu origen rural, però per a qui no ho entengui li diré que vol dir que passejo sense un destí preestablert.

Tot passejant m'aturo a veure els aparadors, els carrers, els edificis, els cotxes, les bicicletes, la gent que va i ve.... és a dir, tot allò que hem crida l'atenció perquè és nou per a mi. Alço la vista i em fixo en la terrassa d'un edifici, i et veig a tu, amic lector. Estàs repenjat a la barana del balcó de tot just quatre metres quadrats que formen part del teu pis de seixanta, setanta, vuitanta, tant se me'n dona la mida.

T'observo com estàs fumant un cigarret, el que la teva esposa o companya no et deixa gaudir dins de casa. I miro de pensar en allò que passa pel teu cap, provo d'endevinar-ho. La curiositat em crema per dins. Vull veure't més de prop. Entro al teu edifici, pujo les escales, i trobo la porta del teu pis oberta. No m'ho penso dues vegades i entro. Miro i remiro tots els recons de casa teva, i finalment surto al teu balcó, encenc una cigarreta i em repenjo al teu costat. No dic res, no faig res, només fumo.

Tu sorprès m'observes. De fet, ens observem l'un a l'altre. Però jo continuo sense dir res. I tu et comences a posar nerviós. I esperes a veure quina és la meva reacció. Però no dic res. Et preguntes que hi faig dins de casa teva. Finalment, hem preguntes qui sóc, que vull, qui m'ha donat la llibertat d'entrar a casa teva sense permís. Senzillament et contesto que tinc gana, que vull sopar i ... entro altra vegada al pis i agafo una poma de la safata que hi ha a sobre el marbre de la cuina.

Ara sí. La teva paciència s'ha esgotat. Hem tornes a preguntar qui sóc, que m'he pensat que estic fent. I jo ara aquesta vegada et responc: "Miro, toco, agafo tot el que veig perquè la casualitat a volgut que la porta de l'edifici on vius estés oberta, i que la porta del teu pis també". I et torno a dir que tinc més gana... i és llavors quan t'encens (si es que en una ciutat pot ser que hi visqui alguna persona amb tanta paciència). Em dius que se t'ha acabat la paciència, que un altre ja faria més de mitja hora que hauria trucat al Mossos d'Esquadra per fer-me fora de la teva propietat, de la teva vida, tractant-me de lladre, de voyeur de ...

I jo, somrient acabaria donant-te la raó i demanant disculpes, tot i dient que no conec ni les costums, ni les formes de la teva urbs,...

Aquí s'acaba la meva història inventada. Però ara amic lector, dóna-li la volta i fes-te les mateixes preguntes que t'has fet dins de casa teva quan vens al meu petit món rural i primari on no coneixes res, ni les costums, ni els topalls, ni....

Perquè entres a casa meva, i quan hem veus no hem saludes? Perquè si no veus una porta et penses que tens dret a entrar? Perquè agafes el fruit dels meus treballs, sense permís? Perquè quan vas al mon rural et comportes coms et comportes?

No voldria haver de fer realitat aquesta història inventada. Tu el proper cap de setmana que vinguis a casa meva, voldràs ser el protagonista de la meva historia inventada?


Isidre Rosell i Trullols
Pagès i soci de JARC

 

Data de Publicació 24 Abril de 2012
Comentari Article0 comentaris    Imprimir Articleimprimir
Més notícies sobre " agricultura, fruticultura, ramaderia , JARC , sindicat agrari "

** L'Altanto!! no es fa responsable de les opinions que puguin manifestar els usuaris.