Bústia de l'Altanto!!

Creus que darrerament ha augmentat la corrupció política?

Vots: 100



Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
Agenda cultural del Baix Segrià
  • AVUI:
  • DEMÀ:
Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
El Temps
Avui
Temperatura: ºC
Humetat: %
ºC
ºC
Sortida de Sol:
Posta de Sol:
Demà
Màxima: ºC
Mínima: ºC
Bústia de l'Altanto!!

Tens alguna cosa a dir?

Queixes, suggerències, observacions, coses interessants, ... La bústia de l'Altanto!! t'escolta

Nom:
E-mail:
Comentari:
Suma( 4 + 6 )
B�stia de l'Altanto!! - Sugger�ncies i altres

Digues la teva!

Enrere

No sense el Pirineu. No sense les terres de Lleida

1 fotos

Com passa més del que seria desitjable, les terres de Lleida som la Ventafocs de Catalunya, la gran oblidada. Aquesta condició ha fet que la gent de Lleida hàgim hagut de desenvolupar el nostre enginy per tirar endavant en les situacions més diverses. Això que ara està tan de moda, ser emprenedor, la gent de Lleida fa anys i panys que ho practiquem.

La crisi que ara ens han fet viure, torna a evidenciar que les terres de Lleida ho tenim, a priori, més difícil que altres territoris de Catalunya. Afrontem aquesta crisi amb un teixit industrial basat en la petita i microempresa, altament afectada per la situació financera que viu el país. A més, patim, històricament, l'oblit d'inversions dels diversos governs, tant de l'Estat com de la Generalitat, al nostre territori, cosa que fa que algunes de les nostres infraestructures i vies de comunicació estiguin com 50 anys enrere: el tren de la Pobla, la línia Manresa-Lleida, la via Lleida-Tarragona, entre d'altres.

I per si això fos poc, nosaltres no tenim el port més important de l'arc mediterrani amb turisme de creuers, no tenim Port Aventura, ni la Costa Brava, tampoc som la sempiterna i imperial Tarraco. Fins i tot un important anunci d'una marca de cervesa ens va recordar el que té Catalunya i a Lleida no tenim.

Però aquestes circumstàncies lluny de ser un inconvenient, per a la gent de les terres de Lleida són un repte per vèncer les adversitats que se'ns vagin presentant, tret molt característic de l'ADN de les persones que som d'aquestes contrades, la qual cosa em fa ser optimista perquè crec que a Lleida, tot i que costarà molt i molt, ens en sortirem de la crisi abans del que algunes persones auguren, malgrat ser l'aneguet lleig de les províncies de Catalunya.

Però, les terres de Lleida no ens en sortirem si desvertebrem el territori, si convertim el Pirineu en un territori fantasma, on viuen quatre avis i que agafa vida puntualment dos cops l'any. Hem de donar l'oportunitat que les filles i els fills de les valls de Cardós, Boí, Fosca, Valira... puguin establir-se i viure al lloc on han nascut. El Pirineu ha de ser un pol més de riquesa i de prosperitat de les terres de Lleida. Tant és així que aquesta setmana sortia l'esperançadora notícia que en 3 mesos l'aeroport d'Alguaire ha acollit uns 28.000 passatgers, la majoria dels quals pujaven al Pirineu. És per això que no ens podem permetre perdre agents dinamitzadors de l'economia pirinenca i de les terres de Lleida com l'Escola de Suboficals de Talarn o les pistes d'Esquí de Boí-Taüll. La viabilitat econòmica de les terres de Lleida passa per tenir una plana i un Pirineu socialment i econòmicament cohesionats. I en aquesta aposta pel Pirineu s'hi ha d'implicar la iniciativa privada, però la inversió pública no pot fer el paper de l'orni i ha de jugar el paper determinant. Perquè segurament, amb el cost de construcció d'una estació de metro de la línia 9 de Barcelona, es podria revitalitzar una bona part del nostre Pirineu.

Però els governs de Catalunya i d'Espanya han de tenir present que Catalunya tampoc no sortirà ben revitalitzada de la crisi, si ens donen l'esquena, a les terres de Lleida. Nosaltres tenim productes que difícilment trobarem en altres contrades d'arreu de l'Estat o d'Europa, i aquestes particularitats hem de cuidar-les, potenciar-les i vendre-les. Perquè aquestes peculiaritats al final seran les que ens faran sortir de la crisi: la fruita dolça, la ramaderia ecològica, l'oli, la neu, els parcs naturals, el romànic, els esports d'aventura, el torró d'Agramunt, el vi dels costers del Segre, la natura, l'aigua...

Ara, la iniciativa privada i la pública hem de decidir si volem una Catalunya basada en la riquesa dels territoris que la composem o una Catalunya construïda a base de cinturons metropolitans. Ara, Lleida!


Joan Riba
Coordinador de l'Àrea d'Organització i Recursos de CCOO de les Terres de Lleida

 

 

Data de Publicació 12 Abril de 2012
Comentari Article0 comentaris    Imprimir Articleimprimir
Més notícies sobre " Lleida , retallades , sindicats de treballadors "

** L'Altanto!! no es fa responsable de les opinions que puguin manifestar els usuaris.