Bústia de l'Altanto!!

Creus que darrerament ha augmentat la corrupció política?

Vots: 100



Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
Agenda cultural del Baix Segrià
  • AVUI:
  • DEMÀ:
Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
El Temps
Avui
Temperatura: ºC
Humetat: %
ºC
ºC
Sortida de Sol:
Posta de Sol:
Demà
Màxima: ºC
Mínima: ºC
Bústia de l'Altanto!!

Tens alguna cosa a dir?

Queixes, suggerències, observacions, coses interessants, ... La bústia de l'Altanto!! t'escolta

Nom:
E-mail:
Comentari:
Suma( 7 + 8 )
B�stia de l'Altanto!! - Sugger�ncies i altres

Digues la teva!

Enrere

Carta oberta a tots els treballadors/es de l'Ajuntament d'Alcarràs

1 fotos

Aquesta carta és per explicar la meva postura envers alguns dels treballadors de l'Ajuntament. Perdoneu per la introducció tan llarga, però fa falta per comprendre la meva indignació.

He escoltat algun comentari envers la meva persona, desitjaria que de la mateixa manera que jo no personalitzo amb ningú, si algú vol dir algo de mi, ho faci directament.

Recordo quan, al 1995, vaig sortir elegit regidor de l'Ajuntament d'Alcarràs. Pensava que era tot un privilegi formar part de la història del meu poble. Ja queda lluny, però va estar una bona època, m'hi vaig implicar al màxim. Vaig estar elegit com a regidor d'esports, Alcarràs acabava d'inaugurar el desitjat poliesportiu, era moment d'engegar el Patronat municipal d'Esports. La percepció de l'equip que portàvem l'esport Alcarrassí, era d'aconseguir ser l'enveja en gestió municipal esportiva de la comarca.
Malgrat les típiques dificultats, vam aconseguir tenir un poliesportiu viu i de qualitat.

Quan vaig anar descobrint les argúcies dels treballadors dintre del mon de l'administració local, afegit a la complicitat i benevolència d'un alcalde pendent de fer clientelisme polític. Em vaig anar indignant.

Conforme vaig descobrir els secrets de governar, em vaig anar desencantant, jo que em caracteritzava per anar de cara, em vaig trobar moltíssima gent que és caracteritzaven per anar pel darrera. Quan haguéssim tingut que aturar tal despropòsit, em vaig trobar un alcalde que ja li anava bé. No per conegut, em va deixar de sorprendre que passés al meu poble.

Era fàcil adonar-se'n que no progressava qui millor treballava, o qui millor s'implicava amb la feina, (com jo havia conegut dintre l'empresa privada), si no que progressaven "els amics" del alcalde... Continuava indignant-me.

Tal desencant i desencís, va provocar molt a pesar meu, de prendre la decisió de no continuar a la legislatura següent. La indignació anava a més. Era l'any 1.999.

Vaig plegar, em vaig bolcar a la meva feina privada i a la família, amb tot, vaig col•laborar amb entitats del poble, poc a poc també vaig acabar desencantant-me. Quan posava una marxa més, la majoria de treballadors de l'Ajuntament la posaven de menys. Sempre acabava enfrontat amb el treballador de torn, més pendent d'adular a l'alcalde, que de complir amb la seva tasca. O sigui, ja no estava a l'Ajuntament i continuava augmentant el grau d'indignació.

Vaig intentar desconnectar de la vida consistorial, (capficant-me encara més amb la meva feina...aprofito per agrair-los-hi a aquests treballadors), fins arribar a l'any 2007, que vaig adonar-me'n que anàvem cap a una càrrega fiscal estratosfèrica i un endeutament preocupant. Aquest va ser el punt d'inflexió per dir; Ja n'hi ha prou!

JA HO HE DIT ALGUN COP, PERÒ HO REPETIRE:
A partir del 2007 es va intentar mantenir la festa dels sous i de les col·locacions a dit amb un increment d'impostos desmesurat. També es van incrementar per complir amb l'objectiu de mantenir el percentatge d'endeutament per davall del limit permès respecte els ingressos. Aquest va ser el fet detonant del punt màxim d'indignació.

La societat civil Alcarrassina, que fins aleshores havia confiat en l'alcalde, també va començar a entendre que la situació agafava un caire vergonyós. Aquest alcalde que s'hagués pogut retirar com un bon alcalde, és va acostumar a governar d'una manera dictatorial.

La seva peculiar forma de governar, és va accentuar amb aquests treballadors que utilitzaven la picaresca de l'adulació per aconseguir els seus objectius. 

L'adulació és el recurs de la incompetència. I al final, el que s'envolta d'aduladors acaba incompetent com ells.

AQUÍ VE LO BO:
Ara, els treballadors de l'ajuntament, haurien d'entendre que són temps de redreçar la situació creada. Els que van utilitzar l'adulació envers l'alcalde per arribar on són, tenen un problema. Els que van pujar de categoria per mèrits propis poden dormir ben tranquils. Fins i tot haurien de demanar a crits la revisió de la situació laboral que pateix l'Ajuntament. A llarg plaç serà un benefici per ells.

Hem arribat al final del trajecte de la festa. Del nostre endeutament, no en té culpa la crisi globalitzada que patim, la nostra crisi tenim que buscar-la en les polítiques de personal emprades durant els últims 10 anys. Tenim que prescindir de serveis inútils, per conservar els útils.


CONCLUSIÓ:
Les polítiques de personal aplicades en els ultims anys, ens han portat a un estat d'emergència. Redimensionem la plantilla ara, precindint dels que s'han guanyat el lloc mitjançant l'adulació, de lo contrari, tindrem que prescindir dels bons treballadors/es després.

 

Manel Ezquerra

 

Data de Publicació 05 Març de 2012
Comentari Article0 comentaris    Imprimir Articleimprimir
Més notícies sobre " ajuntaments , Alcarràs , crisi econòmica , Partits polítics , retallades "

** L'Altanto!! no es fa responsable de les opinions que puguin manifestar els usuaris.